OCB
ACTUALITAT NOTÍCIA
L'OCB DAVANT EL CICLE ELECTORAL 2019
L'OCB DAVANT EL CICLE ELECTORAL 2019

L'Obra Cultural Balear és una entitat que treballa, des de la seva fundació l'any 1962, en favor de la Llengua catalana, la Cultura i els drets individuals i els drets col·lectius dels pobles de les Illes Balears.

L'OCB ha realitzat infinitat de cursos d'alfabetització d'adults, ha promogut mitjans de comunicació en la nostra llengua, ha promogut dotzenes de campanyes i mobilitzacions populars per garantir la plena recuperació de la llengua catalana a les Illes Balears i ha estat sempre aixopluc de defensors dels drets democràtics.

Igualment, l'OCB és l'entitat degana en la reivindicació i defensa de l'autogovern per a les Illes Balears.

L'OCB no ha participat mai de manera directa en els processos electorals de les institucions públiques. En canvi, sí que, en moltes ocasions, ha fet propostes amb l'objectiu que aquestes fossin recollides pel màxim nombre d'ofertes electorals.

Davant el proper cicle electoral, que inclou les eleccions al Congrés de Diputats i al Senat espanyols del 28 d'abril i les eleccions al Parlament de les Illes Balears, als Consells de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, als ajuntaments de totes les Illes Balears i Pitiüses i al Parlament europeu, l'OCB fa públiques les següents reflexions i les següents propostes:

 

ÀMBIT EUROPEU

  • Cal que les institucions de la Unió Europea reconeguin la insularitat de les Illes Balears.

  • Cal que el criteri de subsidiarietat sigui aplicat en tots els àmbits de la gestió política.

  • Cal que tots els marcs polítics on participen els pobles i les nacions d'Europa sigui de lliure adhesió, regits pel dret a Decidir i sense imposicions de cap tipus.

  • Cal que les institucions europees reconeguin la llengua catalana com una llengua oficial més, sense les restriccions actuals.

     

ÀMBIT DE L'ESTAT ESPANYOL

  • Cal que tota l'Administració de l'Estat s'adapti a la pluriculturalitat i plurilingüisme dels territoris que formen l'Estat espanyol.

  • Cal derogar la denominada 'Llei Mordassa'.

  • Cal que es tracti de manera homogènia i democràtica totes les expressions de llibertat de manifestació siguin del caire ideològic que siguin.

  • Cal l'alliberament immediat dels líders socials Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, així com de la resta de presos polítics.

  • Cal garantir el lliure retorn de l'artista Valtònyc i de les persones que s'han hagut d'exiliar per raons polítiques.

  • Cal que es retirin totes les acusacions contra els líders polítics i socials castigats injustament per promoure l'exercici del dret a l'autodeterminació.

  • Cal el reconeixement urgent i immediat de la plena legitimitat de tots els mitjans de comunicació que fan les seves emissions en llengua catalana i la urgent adequació de la normativa per garantir la seva difusió a les Illes Balears.

  • Cal que s'impulsin des del govern espanyol, en col·laboració amb el Govern de les Illes Balears, campanyes de conscienciació social sobre la importància de la llengua catalana com a vehicle de comunicació, com a element de cohesió social i de cultura i sobre la seva utilitat per a viure a les Illes Balears.

  • Cal que s'informi els nouvinguts, en col·laboració amb el Govern de les Illes Balears, de la realitat lingüística de Balears.

  • Cal assegurar que tots els treballadors de l’Administració de l’Estat estiguin en condicions de respectar el dret dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers de ser atesos en la seva llengua.

  • Cal avançar fins a la normalització lingüística total de l’Administració Perifèrica a través de la catalogació progressiva de llocs de feina on és imprescindible el coneixement oral i escrit del català.

  • Cal activar mecanismes eficients i urgents per acabar amb la discriminació que pateixen les persones que volen usar el català davant l'Administració de Justícia, o els agents de les forces de seguretat de l'Estat.

  • Cal establir una normativa que sancioni la discriminació lingüística dins l’Administració de l'Estat, especialment a comissaries de policia, comandàncies de la Guàrdia Civil i jutjats.

  • Cal que els documents impresos, tant els interns com els que estan a la disposició dels ciutadans, estiguin, com a mínim, en llengua catalana. També altres documents que depenen de l’Administració de l'Estat, com els contractes dels funcionaris i les factures emeses hauran de ser, com a mínim, en català.

  • Cal dotar d'assessors lingüístics tots els departaments de l’Administració Perifèrica, en col·laboració amb el Govern de les Illes Balears.

  • Cal promocionar l'ús de la llengua catalana en l'Administració de justícia (LNL art. 11.3), en col·laboració amb el Govern de les Illes Balears.

 

ÀMBIT DE LES ILLES BALEARS

  • Cal que l'autogovern de les Illes Balears sigui efectiu i no, com és ara, una ineficient descentralització de la gestió. Mentre que la presa de decisions i la gestió econòmica continua centralitzada.

  • Cal que els pobles que formen les Illes Balears tenguin reconegut el dret decidir sobre el seu futur.

  • Cal que les institucions de les Illes Balears siguin econòmicament independents.

  • Cal que la ciutadania de les Illes Balears decidesqui, lliurement, quins serveis dels que presta l'Estat espanyol vol continuar rebent i quins no.

  • Cal que el preu que es pagui pels serveis que presta l'Estat als ciutadans de les Illes Balears sigui just.

  • Cal fer evolucionar el sistema institucional cap a una democràcia més directa i participativa.

  • Cal potenciar les polítiques de cohesió social desenvolupades per les institucions pròpies.

  • Cal posar les polítiques culturals i educatives com a eixos centrals de la gestió de les nostres institucions.

  • Cal assolir un pacte educatiu que faci de l'ensenyament obligatori a les Illes Balears un model de qualitat, cohesionador, adaptat a la tecnologia actual i futura, útil per a la nostra societat i que fomenti l'esperit crític i creatiu de l'alumnat.

  • Cal apostar per les indústries culturals com a alternativa al monocultiu turístic.

  • Cal desenvolupar una política lingüística dirigida a assolir una total recuperació i normalització de la llengua catalana a les Illes Balears. En aquest sentit, lamentam que no hagi estat una prioritat durant aquesta legislatura i exigim que, la política lingüística, en tant que una política social de primera necessitat, ha de ser una prioritat durant la propera Legislatura.

  • També proposam que totes les institucions que operen a les Illes Balears s'adhereixin a la campanya de promoció de l'ús de la llengua catalana, impulsada per l'OCB, 'Comença amb un Bon Dia'.

 

 

 

 

 

 

POLÍTICA LINGÜÍSTICA

Per assolir l'objectiu fundacional de l'autonomia per a les Illes Balears, de recuperar plenament la llengua pròpia d'aquesta comunitat, la llengua catalana, cal treballar en els objectius i les propostes concretes que detallam a continuació.

 

10 PROPOSTES PER REFORÇAR I DESENVOLUPAR LA POLÍTICA LINGÜÍSTICA

 1. ENSENYAMENT

Cal assegurar que tot l’alumnat del sistema educatiu domini el català als 16 anys. Aquesta és la base fonamental d’una política lingüística adequada, que s’hauria d’establir ara i al llarg dels propers anys. Per això és necessari dur a terme les readaptacions necessàries i assignar-hi els recursos suficients. El sistema educatiu ha d'aconseguir que les noves generacions així com els nouvinguts estiguin capacitats per usar sempre que necessitin i sempre que vulguin, la llengua catalana.

 

2. CREACIÓ D’UNA CONSELLERIA

La normalització del català té caràcter transversal, i en conseqüència, el camí passa per crear una conselleria, amb rang de vicepresidència, de Normalització Lingüística, amb l'objectiu de culminar el procés de Normalització Lingüística. Cal dotar-la dels recursos econòmics que necessiti. Cada administració hauria de tenir una figura semblant (Consells, ajuntaments...).

 

3. NORMALITZACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ

La normalització de l’Administració resulta decisiva per a la recuperació del català i garantir els drets lingüístics, la qual cosa significa que s’han de prendre en consideració tots i cadascun dels Departaments, sense cap excepció. Resulta imprescindible adoptar les següents mesures per realitzar amb eficiència la normalització.

  • Establir una data per concloure la normalització de l’Administració amb un límit màxim de 4 anys.

  • És necessari possibilitar que els catalanoparlants emprin la llengua en l’àmbit laboral, assignant-los els recursos apropiats.

  • S’ha d’establir l’obligació de conèixer el català, d’acord amb el nivell necessari, a cada lloc de feina.

  • Els responsables polítics han de tenir un límit d’un any per aprendre el català.

  • Les dades d’avaluació dels plans de normalització han de ser públiques i transparents.

  • És precís establir criteris lingüístics per a les empreses i agents socials que rebin subvencions.

  • S’han de sol·licitar plans de normalització a les associacions i empreses proveïdores.

  • És necessari demanar plans de normalització a les empreses i agents socials que rebin ajuts econòmics.

  • S’ha de garantir el servei en català a les empreses subcontractades.

  • S’han de crear circuits que funcionin en català, mentre es procedeixi a la normalització de l’Administració.

  • El català ha de ser considerat des del principi idioma de treball en totes les noves estructures que es creïn (departaments de l’administració, institucions públiques, oficines de treball...).

 

4. NORMALITZACIÓ DEL MÓN LABORAL (JUSTÍCIA, DEPARTAMENT DE TREBALL I SEGURETAT SOCIAL)

És precís començar a prendre mesures per normalitzar lingüísticament el món laboral, per la qual cosa es proposa el desenvolupament dels següents punts en qualitat de primeres mesures:

  • Crear una llei de publicitat i d’etiquetatge en català.

  • Crear una Fundació per normalitzar el món laboral, amb la participació dels agents del món laboral, l’administració i el moviment a favor del català.

  • Incloure el servei en català com un element decisiu a l’hora de concedir els certificats de qualitat.

  • Cal donar facilitats perquè les empreses iniciïn plans de normalització.

  • És precís normalitzar els serveis que dispensen els Departaments de Treball.

  • Per normalitzar adequadament el món laboral, s’han d’establir o valorar criteris lingüístics en tots els departaments: a l’hora de repartir ajuts econòmics (empreses noves, polígons industrials, informàtica, planes web...), en l’ajuda per a la creació d'empreses, en els ajuts per als processos d’innovació, etc.

  • S’han d’oferir ajuts econòmics per al foment de l’ús del català en l’economia social.

  • És necessari establir criteris lingüístics a les empreses que homologa el departament d’Indústria.


5. LLENGUA PRÒPIA, PRIORITÀRIA I DE CONEIXEMENT NECESSARI

És urgent que les lleis situades en el vèrtex del corpus jurídic reconeguin el català com a llengua PRÒPIA, PRIORITÀRIA i de CONEIXEMENT NECESSARI en el camí cap a la seva normalització: pròpia vol dir existent exclusivament en aquest territori des de temps immemorials i que en cas de perdre’s en aquest es perdrà irremeiablement per a tota la Humanitat, prioritària significa que ha de ser objecte de discriminació positiva per superar la difícil situació en la que es troba i poder competir amb les demés llengües, i de coneixement necessari vol dir que, qui vulgui viure de manera permanent en aquesta comunitat, no podrà al·legar vàlidament que no la coneix.

És necessari crear o adequar les següents lleis:

  • L’Estatut perquè reculli un estatus apropiat per la llengua.

  • La Llei del Cosumidor, per ajudar les empreses que no garanteixen els drets lingüístics a complir la llei.

  • La llei de publicitat i etiquetatge, per garantir que tota la informació dels productes s’exhibeixi en català.

  • Una llei d’educació, per garantir l'accés de tota la població a la llengua catalana.

  • Una llei que estableixi una quota de català als mitjans de comunicació.

 

6. NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DELS ADULTS

Cal incrementar els ajuts destinats a l’aprenentatge de la llengua pels adults fins assolir la plena gratuïtat. És innegable que l’Administració ha d’exigir els corresponents perfils lingüístics per als treballadors que vulgui incorporar a les seves plantilles, si posteriorment no vol haver de realitzar inversions per al seu aprenentatge. Només així es podrà comptar amb funcionaris aptes per a atendre les persones que decideixin usar la llengua catalana.

Cal reconèixer el caràcter estratègic de l’alfabetització dels adults, dotant-la dels recursos necessaris i donant als adults facilitats per estudiar, fins a assolir la gratuïtat total.


7. QUOTES EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

És precís disposar, per via legal, quotes a tots els mitjans de comunicació que operen a les illes Balears, tant als escrits com electrònics o audiovisuals, d’acord amb el progrés sociolingüístic constatat en la societat. Sinó, es frena l’avanç que amb gran dificultat s’assoleix en uns àmbits per l’acció neutralitzadora existent en uns altres.

Cal establir, per llei, una quota als mitjans de comunicació de les Illes Balears, d’acord amb la realitat sociolingüística de cada territori.

8. INCREMENT DEL PRESSUPOST DEL CATALÀ

És precís incrementar els recursos destinats a política lingüística. Proposam que durant la propera Legislatura el pressupost de Govern dedicat a Normalització Lingüística sigui el 0,3 per cent del pressupost total, és a dir uns 15 milions d'euros. També proposam que es prenguin en consideració els punts següents:

  • Establir desgravacions en els impostos per compensar els esforços i les inversions econòmiques que requereixen els processos de normalització, tant als individus com als agents socials.

  • S’han de crear ajuts per al moviment en favor del català perquè pugui accedir a crèdits d’empresa finançats, ajuts per atorgar crèdits blans, ajuts per a crear llocs de treball, ajuts per la implantació de les noves tecnologies.

  • És precís comprometre’s a entregar els ajuts a temps, per evitar les dificultats que originen els actuals retards.

 

9. NORMALITZACIÓ DE LA UNIVERSITAT I DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL

Cal augmentar tant els esforços com els recursos per oferir la possibilitat de cursar totalment en català totes les carreres universitàries i la Formació Professional. També caldria brindar avantatges fiscals a les empreses que possibiliten realitzar les pràctiques en català. També cal concedir avantatges fiscals a les empreses que possibilitin les pràctiques en català.

 

10. UNA POLÍTICA LINGÜÍSTICA ADEQUADA

És imprescindible posar a la pràctica una política lingüística que prengui en consideració els punts exposats per assolir la normalització del català. Una política lingüística adequada hauria de tenir les següents característiques:

  • Cal preveure una política lingüística amb terminis i objectius concrets, que compti amb els recursos necessaris, interdepartamental, capaç d’arribar a tots els sectors de la societat, des de l’administració general a la local, que pretengui respectar els drets lingüístics, aplicable a totes les illes Balears, amb una visió de conjunt.

  • Cal crear un òrgan de coordinació entre totes les administracions.

  • Cal establir una col·laboració permanent amb els organismes del moviment en favor del català.

 

 

 

IDEES DE MESURES A PRENDRE DES DE LES DIFERENTS ADMINISTRACIONS

Govern

  • Retornar el requisit de coneixement del català a tots els llocs de feina dependents de les administracions. Estendre els requisits de coneixements de català a tots els llocs de feina vinculats amb l’Administració pública (directament o mitjançant empreses participades). Aprovar els perfils idonis i establir un pla progressiu d’aplicació.

  • Iniciar l'aplicació del Pla general de normalització lingüística, elaborat pel Consell Social de la Llengua.

  • Assegurar que els càrrecs públics facin les intervencions en català.

  • Acordar un pla entre totes les administracions públiques consistent a demanar als seus proveïdors que utilitzin el català en tot el procés de relació (presentació de pressuposts, factures, etc.) i en el producte (quan la llengua fa part del servei o del producte), i a prioritzar els proveïdors que més s’hi adaptin.

  • Promoure la cooperació, en matèria lingüística, amb institucions d’altres territoris de parla catalana.

  • Fer que IB3 compleixi amb el seu mandat fundacional que és el d'ajudar al procés de normalització lingüística.

  • Assegurar una estructura consolidada d’oferta de formació en català per a persones adultes al marge dels sistemes educatius regulars. Hi ha d’haver multiplicitat d’oferta (nivells, vies d’accés, ubicació, durada...), amb l’objectiu que ningú que desitgi aprendre català quedi sense possibilitats de fer-ho.

  • Establir un sistema de foment de les activitats d’interculturalitat que tenguin el català com a llengua principal d’acollida i com a llengua habitual d’interrelació.

  • Garantir el dret dels ciutadans d’utilitzar la llengua catalana en qualsevol àmbit públic de les Illes Balears i en especial en les relacions amb els empleats públics. Establir garanties especials en les relacions amb l’àmbit judicial i de les forces de seguretat, a causa de les violacions que, de manera reiterada, s’hi produeixen. Es pot reforçar amb una campanya de difusió d’aquests drets.

  • Donar suport efectiu als mitjans de comunicació fets en català.

  • Elaborar un pla d’oferta de lleure destinat als joves que viuen en entorns amb poca presència espontània del català que tengui com a finalitat consolidar els coneixements del català i habituar-los a usar-lo fora de l’àmbit escolar.

  • Establir un acord entre el Govern i la UIB per estudiar regularment el procés de canvi lingüístic a les Balears (en la societat en general i en els usos institucionals).

Consells

  • Crida del president a tota la ciutadania per convidar-la a valorar, conèixer i usar la llengua catalana.

  • Crear una direcció insular de Normalització Lingüística adscrita a presidència.

  • Garantir que tots els treballadors de l’Administració insular estiguin en condicions de respectar el dret dels catalanoparlants de ser atesos en la seva llengua.

  • Garantir que les publicacions, els impresos, la retolació fixa i la publicitat del Consell, o en què intervingui el Consell, també estiguin en català.

  • Assegurar que els càrrecs públics facin les intervencions en català.

  • Fer campanyes de conscienciació social sobre la importància de la llengua catalana com a vehicle de comunicació i de cultura i sobre la utilitat que té per viure a Mallorca, Menorca, Eivissa o Formentera.

  • Elaborar plans marc de normalització lingüística a l’Administració municipal i posar-los a disposició dels ajuntaments.

  • Elaborar plans marc d’acollida lingüística i posar-los a disposició dels ajuntaments.

  • Oferir ajuts econòmics per a la normalització lingüística dels municipis a través dels ajuntaments.

  • Oferir recursos adreçats a la normalització lingüística d’entitats, associacions, organismes i col·legis professionals.

  • Oferir recursos adreçats a les entitats que fan feina a favor de l’ús del català.

  • Garantir l’ús del català en les empreses públiques en tots els nivells: oral, escrit, intern, extern…

  • Donar suport econòmic a les empreses que passin a retolar en català.

  • Crear la figura del dinamitzador lingüístic, com a corretja de transmissió de les iniciatives del Consell cap als ajuntaments i cap a la societat civil.

  • Establir acords de coordinació i cooperació amb altres administracions públiques per fer avançar el procés de normalització lingüística.

 

Ajuntaments

  • Que el batle o batlessa faci una crida pública als ciutadans del municipi perquè facin servir la llengua catalana.

  • Crear la figura del dinamitzador lingüístic, amb la funció de crear sinergies favorables a la llengua catalana dins el teixit associatiu de les barriades.

  • Garantir que l’atenció al públic, les reunions informatives, els plens, etc. es facin en català.

  • Garantir que el funcionament intern de l'ajuntament sigui en català.

  • Garantir que les publicacions, els impresos, la retolació fixa i la publicitat de l’ajuntament, o en què intervingui l’ajuntament, també estiguin en català.

  • Assegurar que les comunicacions escrites, la retolació provisional i el web es facin en la nostra llengua.

  • Assegurar que els càrrecs públics facin les intervencions en català.

  • Aprofitant el teixit associatiu existent, crear tallers de superació dels prejudicis lingüístics.

  • Aplicar un pla d’acollida municipal per a immigrants que inclogui el foment de la llengua catalana.

  • Organitzar activitats d’integració social i cultural que interrelacionin nouvinguts i autòctons en català.

  • Donar suport a les associacions d’immigrants que organitzin cursos de català per als seus membres.

  • Crear una ràdio municipal totalment en català.

  • Crear concursos de música, literatura, teatre i altres expressions culturals en català, i oberts a artistes de tots els estils culturals i de tots els àmbits geogràfics.

  • Promoure la música en català a les grans festes populars.

  • Crear circuits culturals que tinguin com a objectiu popularitzar l’obra dels escriptors i dels intel·lectuals que han escrit en llengua catalana.

  • Assegurar que tots els treballadors de l’Administració municipal estiguin en condicions de respectar el dret dels catalanoparlants de ser atesos en la seva llengua.

  • Garantir l’ús del català en les empreses públiques en tots els nivells: oral, escrit, intern, extern…

  • Assegurar que els topònims de nova creació siguin en llengua catalana.

  • Establir acords de cooperació amb altres administracions públiques per fer avançar el procés de normalització lingüística.

  • Promoure la cooperació, en matèria lingüística, amb ajuntaments d’altres territoris de parla catalana.

 

 

ÀMBIT DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

IB3

  • Augmentar el pressupost destinat a IB3.

  • Augmentar el pressupost destinat a les produccions festes a les Illes Balears.

  • Potenciar el canal Bon Dia.

  • Potenciar produccions amb TV3 (I À punt, si s'escau) de l'estil de 'No perdis el compàs'.

  • Posar en marxa un segon canal de ràdio dedicat a notícies.

  • Que es faci un acord amb el 3/24 perquè hi hagi més continguts de les Illes Balears.

  • Que es promoguin acords amb la CCMA per a fer canals temàtics en català.

TDT

  • Que es pugui veure a les Illes Balears tota quanta televisió en català existeix avui: TV3, Esports 3, À Punt, Barça tv...

  • Que TVE oferesqui un canal en català per a les Illes Balears, Catalunya i País Valencià.

  • Que TVE faci tota la seva programació doblada o subtitulada en català.

  • Que tota la producció aliena de les televisions privades es pugui rebre en versió doblada o subtitulada en català.

Agències

  • Que EFE i Europa Press oferesquin més informació en català.

  • Que l'Agència Catalana de Notícies pugui tenir una delegació a les Illes Balears.

Ràdios

  • Que la llicència a les ràdios municipals vagi lligada a que la programació pròpia sigui feta, cent per cent, en català.

  • Que es consideri legítima i legal qualsevol emissió o repetició de ràdio feta en català.

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

  • Major presència dels diferents territoris de parla catalana en la programació dels mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, amb exemples com els col·laboradors dels programes d’opinió i d’entreteniment i les notícies i reportatges dels diferents programes de producció pròpia.

  • Que les emissions de TV3 que arribin a les Illes Balears siguin les mateixes que TV3 a Catalunya, i no TV3.cat.

Institucions

  • Que el Consell posi a disposició dels mitjans de Mallorca tot l'arxiu de la TVM.

  • Que hi hagi un reconeixement a la tasca feta per l'Associació Voltor.

  • Que els portaveus de les institucions facin declaracions per als mitjans, bàsicament, en català.

  • Suport als mitjans en català vinculat a la Llei de Normalització Lingüística.

  • Suport a l'adaptació a la llengua catalana de continguts als mitjans.



© 2019 OBRA CULTURAL BALEAR  Carrer de Sant Alonso, 24 (Can Alcover)  07001 Palma (Mallorca)   Telèfon 971 723 299   Fax 971 719 385   ocb@ocb.cat