La Federació Llull (Obra Cultural Balear, Òmnium Cultural i Acció Cultural del País Valencià) es va reunir, el passat 31 d’agost, amb el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, per demanar la represa dels compromisos de la Declaració de Palma i la reciprocitat televisiva. Una setmana després, la Federació valora molt positivament que els presidents Ximo Puig i Pere Aragonès hagen abordat la qüestió de la reciprocitat del senyal de les televisions i ràdios públiques en llengua pròpia del País Valencià i Catalunya. Més, si cap, en un context en el qual només resta el pas definitiu i últim que és el de la signatura del conveni, que està exclusivament en les mans de la presidència de la Generalitat Valenciana. La Federació Llull veu bé que l’intercanvi de les emissions entre els canals valencians i catalans es realitzen a través de qualsevol mitjà, en aquest cas mitjançant Smart TV i telefonia. Malgrat això, aquesta proposta no deixa de ser una solució provisional, que no satisfà completament la Federació. De fet, el múltiplex propietat de la Generalitat Valenciana disposa d’un canal lliure, en principi destinat al segon canal de la televisió pública valenciana, però que per qüestions pressupostàries s’ha posposat sine die la seua creació. Aquest canal, mentre es treballa en una solució definitiva, podria ocupar-se per a l’emissió, com a mínim, de TV3, proposa la Federació Llull. Per tant, depèn exclusivament del president Puig que avui mateix es puga posar en marxa un conveni de reciprocitat que pose fi a la censura del PP de TV3 i Catalunya Ràdio al País Valencià. A més, l’actual direcció d’À Punt és totalment favorable a la col·laboració amb TV3, com demostra la projecció simultània de pel·lícules com La mort de Guillem o el documental dedicat a Frederica Montseny, la compra i emissió de sèries com Merlí o l’inici de coproduccions. Aquesta dinàmica de col·laboració ha trobat una dinàmica molt positiva per part de la societat valenciana, que s’ha traduït en màxims d’audiència. El Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans Audiovisuals ha mostrat un suport total i unànime a aquesta col·laboració, amb l’aprovació de l’entrada a la plataforma BON DIA. L’advocacia de la Generalitat valenciana també ha emès un informe favorable a la signatura del conveni de reciprocitat. Per tant, l’últim pas que resta és la signatura del conveni de reciprocitat, que depèn exclusivament del president Ximo Puig. Un fet que compta amb el suport de la direcció d’À Punt, del Consell Rector de la CVMA, de l’audiència, dels socis de govern, de les universitats i de les empreses del món audiovisual. En aquest sentit, la Federació Llull continuarà treballant i insistirà en la...

Òmnium, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear demanen a les institucions dels Països Catalans “reconstruir l’espai comunicatiu” Barcelona, 31 d’agost 2021 - El president de la Federació Llull i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha demanat a Pere Aragonès que "es reprenguin els compromisos que es van prendre en el seu dia amb la Declaració de Palma, que es va signar per part del govern català, valencià i balear" i que es posi fil a l'agulla a la reciprocitat entre les diferents televisions en llengua catalana. Ho ha dit després de la reunió que ha mantingut al Palau de la Generalitat amb el president català, en què també han participat la presidenta d’Acció Cultural del País Valencià i vicepresidenta de la Federació, Anna Oliver; el president d’Obra Cultural Balear i secretari de la Federació Llull, Josep de Luís, així com el vicepresident d’Òmnium Marcel Mauri i el secretari d’Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert. Durant la reunió, Cuixart, que ostenta el càrrec de president de la Federació Llull des del 2018, ha emplaçat l’executiu català a treballar per reprendre la relació entre governs als Països Catalans en matèria de llengua i cultura, incloent aquí bona part dels compromisos que es van signar els anys 2016 i 2017.   Cuixart ha emplaçat a "reconstruir l'espai comunicatiu" als Països Catalans. "Entenem que aquest marc de normalitat i aquesta reciprocitat ha de ser imperiosa i ha de ser possible en la major brevetat possible", ha considerat. El president de la Federació Llull també ha afirmat que la reciprocitat ha d'anar més enllà, i s'ha de convertir en un intercanvi de continguts, produccions i creativitat: "Demanem i proposem que es pugui crear algun tipus de federació de canals dels territoris de parla catalana per prioritzar la creació de continguts de qualitat, però també per poder ser competitius davant les exigències del mercat de la comunicació".   Cuixart ha insistit que la reciprocitat "és tècnicament possible", i ha considerat que els diferents governs "s'hi posaran bé perquè, definitivament, els ciutadans dels Països Catalans puguin gaudir de tots els continguts en català". Així mateix, ha mostrat la seva preocupació davant l'avantprojecte de la llei audiovisual: "Amb Aragonès ens hem emplaçat a seguir-ho de molt a prop". També ha recordat que “mai en la història dels Països Catalans hi havia hagut tanta gent preparada i que parlés català, prop de 10 milions a la Unió Europea”, i ha lamentat que, malgrat això, la llei audiovisual no contempla aquesta diversitat lingüística més enllà de ser “una molèstia”. “La llengua i les cultures catalanes són una eina de cohesió social entre els diferents territoris, i és una llengua compartida. Farem bé de no caure en els paranys del discurs derrotista”, ha dit.   Un mercat cultural potent Per la seva part, De Luís ha recordat que l’espai comunicatiu català “no només és comunicatiu, sinó també cultural i lingüístic”. I que, per altra banda, “té una vessant eminentment econòmica molt important”. Per això, ha considerat que aquesta reciprocitat també s’ha de contemplar des del punt de vista econòmic dins d’un mercat catalanoparlant molt important. Una qüestió que Oliver ha compartit: “Tenim l’oportunitat de potenciar les relacions i crear una indústria cultural que sigui potent”. Oliver ha deixat clar que “no existeix cap obstacle, ni tècnic ni social, ni formatiu, ni cultural, ni de cap tipus” perquè això sigui així. La vicepresidenta de la Federació Llull també ha emplaçat el govern valencià a mostrar la mateixa predisposició que el govern català perquè “la reciprocitat sigui una realitat a curt termini”. “Les tres entitats tenim un programa molt ampli de col·laboració, que afecta la societat en el seu conjunt perquè la cultura i la llengua són motors, però volem que els lligams que ens uneixen, i també la història compartida, passi a altres àmbits de col·laboració efectiva diària”, ha remarcat, per acabar: “Hi ha tres governs amb bona sintonia que poden permetre que aquesta col·laboració social i cívica es traslladi a...

L'Obra Cultural Balear considera que aquest estiu s'ha fet visible una situació que fa molts anys que existeix. A les Illes Balears, després de, gairebé 40 anys d'autogovern, es produeixen contínuament situacions en les quals les persones que opten per usar el català pateixen discriminació, en molts casos de 'baixa intensitat' i en d'altres, autèntiques agressions. Allò que ha passat els darrers mesos és que alguns mitjans de comunicació, progressivament, han anat situant el focus damunt aquesta realitat i ara mateix es viu una situació d'autèntica alarma social. Malgrat la important passa endavant que significa haver posat en marxa l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics per part del Govern, consideram que ha de reaccionar públicament davant l'allau de denuncies públiques, moltes de les quals referides al sector de la Sanitat Pública. Per tot això, l'OCB proposam que el Govern posi en marxa un Pla de xoc a la Sanitat Pública per garantir el drets dels usuaris a expressar-se lliurement, sense patir coaccions ni xantatges, en llengua catalana. Consideram que el Pla de Xoc ha d'incloure: -Que a tots els centres de salut, de manera immediata, s'apliqui el principi 'd'oferta activa' i que hi hagi un convit expliciti a usar la llengua catalana si ho desitja l'usuari. -Que s'activin els mecanismes necessaris perquè no hi hagi ni una sola persona d'atenció al públic que no sigui competent. Es tracta no només de complir la Llei, sinó de l'expressió més evident del principi bàsic de bona assistència mèdica -Que s'apliquin de manera immediata les propostes elaborades per la Ponència d'anàlisi de la situació lingüística al sector sanitari del Consell Social de la Llengua -Que s'avaluï de manera urgent què ha fallat en cada cas concret de discriminació denunciat i per quin motiu gent que ocupa llocs on per accedir-hi necessiten acreditar uns determinats coneixements, resulta que a l'hora de la veritat no tenen els coneixements necessaris per ocupar la plaça que ocupen. Finalment, exigim a la presidenta del Govern que es comprometi públicament amb els drets lingüístics dels ciutadans de les Illes Balears i que faci una crida pública a tota la ciutadania perquè usi la llengua catalana sense por a patir cap tipus de discriminació. Per contra, si el Govern segueix ignorant aquesta situació, des de l’OCB posarem en marxa un conjunt de mobilitzacions. Els atacs contra la nostra llengua no els permetrem ni amb...