L’arribada de la TDT (televisió digital terrestre) pot significar un retrocés de l’ús de la llengua catalana en l’àmbit televisiu. La multiplicació del nombre d’emissores no significarà un augment de les hores d’emissió en català. Cal destacar que, a part de RTVE, que mantindrà una petita desconnexió, cap emissora d’àmbit estatal estarà obligada a fer servir la nostra llengua en la seva programació habitual. L’ús de la llengua catalana quedarà circumscrit a les televisions autonòmiques, insulars i locals, i a les procedents d’altres territoris de llengua catalana, de les quals en aquest moment només és segura l’arribada de TV3 i d’una altra emissora no especificada de la CCMA (probablement el Canal 33). En el millor dels casos, segons els càlculs de l’OCB, només un terç de la programació que podran veure els telespectadors de les Balears per TDT serà en llengua catalana.

 

 

 

La presència de la llengua catalana en la TDT a les televisions locals de les Illes Balears està regulada pel Decret 31/2006, de 31 de març, del Govern de les Illes Balears, que reglamenta el règim jurídic de les concessions de TDT en l’àmbit de les Illes Balears. El text fixa el grau d’exigència de la llengua en les emissions d’aquestes cadenes, que haurà de ser del 51%, com a mínim, del temps d’emissió en cada una de les franges horàries. El Decret parteix d’una interpretació discutible de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística, segons la qual el català ha de ser la llengua usual en emissores de ràdio i de televisió i en els altres mitjans de comunicació social de titularitat de l’Administració autonòmica o sotmesos a la seva gestió, la qual cosa en una interpretació literal vol dir prop del 100% de la programació. Segons el Decret 31/2006, els concessionaris han d’oferir en català els serveis addicionals, els teleserveis, les comunicacions i les notificacions.

 

Com a conseqüència d’aquest decret, les empreses concessionàries d’àmbit insular i local seran les úniques de caràcter privat obligades per llei a emetre en llengua catalana, si bé només una part de la seva programació. Sembla clar que l’ús de la llengua catalana quedarà reduït a la producció pròpia, mentre que la producció aliena serà majoritàriament en castellà. L’excepció seran les públiques IB3 i Televisió de Mallorca, que emeten prop del 100% de la seva en català.

 

Entre les emissores privades que emetran a Mallorca destaquen Canal 4, actualment en analògic (amb una programació pròpia majoritàriament en llengua catalana i producció aliena en castellà), Falcó Produccions-Localia (amb una política semblant a Canal 4) i Canal 37-M7 (que actualment no emet).

 

 

 

Un dels objectius històrics de l’Obra Cultural Balear ha estat consolidar la recepció del màxim de televisions en llengua catalana. Durant els darrers anys s’han pogut veure a les Balears TV3, Canal 33, Canal 9 i Punt 2. L’entitat ha demanat als diferents governs que garanteixin la presència d’aquests i de més canals en català (el 3/24, el 300) en el nou sistema digital. En aquest sentit, la novetat més recent és la signatura d’un acord de reciprocitat entre el Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya i entre IB3 i la CCMA, que garanteix que a partir del proper mes de febrer TV3 arribarà a les Illes Balears i IB3 al Principat de Catalunya a través de TDT. El pacte parteix de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística, que obliga el Govern a facilitar la recepció de les emissions en llengua catalana procedents d’altres territoris.

 

Segons aquest acord, TV3 arribarà a les Balears per mitjà d’un canal cedit per IB3 (múltiplex 65), si bé en teoria el Govern espanyol havia concedit un múltiplex —el 26— específicament per a la reemissió a les Illes de televisions en català. En el text, d’altra banda, s’acorda que la recepció a les Balears de dos canals de la CCMA, sense especificar quins, es retardarà al moment de l’apagada analògica. El document és deliberadament ambigu i no deixa clar si un dels dos canals serà TV3, que canviaria d’aquesta manera de múltiplex, mentre que l’altre serà previsiblement el Canal 33. Si es confirma aquest escenari, el nombre d’emissores en català no augmentarà significativament, malgrat que hi hagi el múltiplex concedit pel Govern espanyol.

 

El text de l’acord inclou altres aspectes, com ara l’exclusió dels programes de producció aliena o d’esports dels quals les dues entitats tenguin drets, sempre que els continguts siguin en català. Les pel·lícules, les sèries, els documentals i les retransmissions esportives que IB3 hagi comprat en exclusiva es podran veure a les Balears només per aquesta cadena i no per TV3.

 

L’Obra Cultural Balear considera l’acord totalment insuficient, ja que, no tan sols mutila els continguts de la programació de TV3 a què podran accedir els ciutadans de les Illes Balears, sinó que en contrapartida no garanteix l’arribada de més emissores de televisió en català, que hauria de ser una prioritat dels poders públics davant l’augment del nombre d’hores d’emissió en castellà que suposarà l’entrada de la TDT. A més, la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística, obliga tant el Govern com IB3 a assegurar l’arribada a les Balears del màxim de canals en llengua catalana, i no a restringir-ne l’arribada, com ha estat el cas fins ara.

 

Altres possibles acords de reciprocitat amb RTVV o amb Andorra Televisió o bé no s’han començat a negociar o bé estan en una fase incipient. L’objectiu del Govern sembla que és negociar l’arribada o dels dos canals valencians o d’un canal valencià i de l’andorrà.