L’Obra Cultural Balear, juntament amb altres entitats, s’ha reunit aquest dimarts amb el Comitè d’Experts del Consell d’Europa, que avalua el compliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM) relatiu al període 2017-2021, per parlar de la situació del català a les Illes Balears i traslladar l’incompliment dels compromisos internacionals adquirits pel Govern espanyol per protegir el català.
Després que el Comitè d’Experts del Consell d’Europa es reunís amb diverses entitats per parlar de la situació a Catalunya i al País Valencià, avui s’ha reunit amb representats de l’OCB, Joves de Mallorca per la Llengua, Plataforma per la Llengua i el Sindicat STEI per parlar de la situació a les Illes Balears. Aquest Comitè d’Experts es reuneix cada cinc anys amb les entitats per corroborar que l’Estat espanyol compleix els compromisos de la CELRoM que va ratificar el 2001.
Antoni Llabrés, membre de la junta directiva de l’Obra Cultural Balear, juntament amb els representants de Plataforma per la Llengua, Joves de Mallorca per la Llengua i el Sindicat STEI, s’ha reunit a la Universitat de Barcelona amb el jurista René de Groot, de la Universitat de Maastricht; la lingüista Aline Kunz, de la Universitat de Berna; el lingüista Jarmo Lainio, de la Universitat d’Estocolm, i el filòleg Albert Branchadell, degà de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
En aquesta reunió, les entitats han traslladat al Comitè d’Experts les conclusions de l’informe, han compartit els incompliments del Govern espanyol i han tractat la situació actual dels drets dels catalanoparlants a les Illes Balears en diferents àmbits, especialment a l’educació, la justícia, l’administració pública i el sector sanitari.
En relació a l’educació, les entitats han fet arribar al Comitè d’Experts que els resultats de l’alumnat són molt preocupants i que el control sobre el compliment del Decret de Mínims és nul. L’OCB, juntament amb les altres entitats, també ha insistit en els casos flagrants de l’administració de justícia i de l’administració general de l’Estat i la deficient capacitació lingüística dels empleats públics estatals, especialment dels cossos de policia.
L’Estat espanyol: 23 anys incomplint la CELRoM
La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries és un tractat europeu, promogut pel Consell d’Europa des del 1992, que té com a objectiu protegir les llengües històriques d’Europa que no tenen caràcter oficial, anomenades també regionals o minoritàries. L’Estat espanyol la va ratificar el 2001 (França i Itàlia no ho han fet mai), però des d’aleshores la incompleix permanentment en matèria de justícia, reciprocitat, administracions públiques o educació.
En el cas de l’Estat espanyol, tot i haver ratificat la CELRoM, la Constitució proclama que el castellà és l’única llengua oficial del conjunt de l’Estat i que els altres idiomes autòctons només poden ser oficials als seus territoris tradicionals. A més, la Constitució també estableix un dret general d’usar el castellà i un deure de tots els ciutadans de conèixer-lo: no n’hi ha prou a conèixer una altra de les llengües autòctones, per la qual cosa sobretot els nouvinguts poden percebre-les com a redundants. L’aprovació constant de normes que reforcen aquesta desigualtat creada artificialment és fruit d’una visió supremacista dels grups lingüístics, atès que, al cap i a la fi, el castellà només és l’idioma tradicional i habitual d’una part del territori estatal i en cap cas una “llengua comuna”, i empeny les altres llengües cap a la residualització. Aquest fet impedeix, per tant, que l’Estat compleixi la CELRoM que ha subscrit i, alhora, incompleix part del seu propi marc legal.
A continuació hi trobareu declaracions d’Antoni Llabrés, membre de la junta directiva i representant de l’OCB a la reunió:
