Els Premis 31 de Desembre han estat atorgats a Eliseu Climent, ARA Balears, Agromart, Miquel Sbert i Garau, Lleonard Muntaner i Mariano, El llindar de la modernitat: Mallorca a la tardor medieval i al renaixement (1412-1598), La Fornal, Maria Hein Puig i Josep Lluís Pol i Llompart.
La Nit de la Cultura ha comptat amb les actuacions de Maria del Mar Bonet, Marala, Antoni Gomila, Ensemble Lumière i la Coral Infantil de Joventuts Musicals de Palma ‘Onzequinze’.
L’Obra Cultural Balear ha celebrat aquest dissabte al Teatre Principal de Palma la tradicional Nit de la Cultura, un esdeveniment sociocultural de primera magnitud que acull el lliurament dels Premis 31 de Desembre, que reconeixen la tasca, els mèrits o el compromís a favor de la llengua catalana i del país a persones, empreses, col·lectius, entitats i obres.
L’entitat ha escollit el Teatre Principal, lloc on es varen celebrar els primers Premis 31 de Desembre l’any 1987, com a escenari d’aquest acte de reconeixement i per fer balanç de l’any d’acció de l’entitat. Un any intens que ha exigit a l’entitat posar-se al capdavant de reivindicacions i mobilitzacions en defensa de la llengua i la cultura pròpies. “Un any en què, per responsabilitat, hem hagut de dedicar una part important de les energies a fer front a polítiques lingüístiques que, a parer nostre, han resultat lesives per a la llengua i la cultura pròpies; i ho hem fet amb totes les eines que hem tengut al nostre abast, fins i tot, quan ha calgut, amb accions judicials i mobilitzacions al carrer”, ha assenyalat el president de l’OCB, Antoni Llabrés, en el seu primer discurs de la Nit de la Cultura d’ençà que ocupà el càrrec el passat mes de febrer en unes eleccions amb una participació massiva i històrica, la més elevada en els seixanta anys d’història de l’entitat.
El president de l’OCB també ha parlat de l’intent d’erosió del model lingüístic educatiu que ha comportat el pla fallit de segregació lingüística, afirmant que “les escoles són el bressol d’una societat futura cohesionada; desballestar-ne el model de conjunció lingüística, amb la llengua catalana com a eix vertebrador, és condemnar-nos a un futur fragmentat. L’escola ha de ser un espai d’inclusió, cohesió, equitat, i convivència, no de divisió i confrontació. Per això reivindicàrem alt i clar, i ho continuarem fent, que, a l’escola, la llengua no es toca”.
Llabrés també ha insistit en la necessitat de posar en circulació la idea que sense sostenibilitat lingüística i cultural no hi ha sostenibilitat possible, perquè “la reculada a tot arreu en l’ús social de la llengua és d’una evidència que no admet discussió: deguda no exclusivament, però sí de manera determinant al daltabaix demogràfic, fora de tota proporció, que en aquestes darreres dècades ha experimentat el nostre territori. Per això, reclamam un gran acord de país, inajornable, capaç d’articular mesures destinades principalment a la inclusió dels nouvinguts en la nostra llengua i cultura”.
“La llengua catalana és patrimoni de tots, i protegir-la és també una responsabilitat de tots. Als poders públics, els hem de recordar que promoure la nostra llengua no és opcional; és una obligació estatutària que cal complir per part de totes les institucions sense excepció, siguin del color polític que siguin, govern, consells i ajuntaments. Necessitam unes polítiques lingüístiques decidides i valentes de promoció de la llengua catalana, sense dilació”, ha afegit també el president de l’OCB.
Han assistit a la Nit de la Cultura 2024 de l’OCB: Ernest Urtasun, Ministre de Cultura; Francina Armengol, presidenta del Congrés dels Diputats; Alfonso Rodríguez, Delegat de Govern; Antònia Roca, Vicepresidenta i Consellera executiva de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca; Sònia Hernández, Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Pedro Vidal, Secretari Autonòmic de Cultura; i Sebastià Taltavull, Senyor Bisbe de Mallorca, entre d’altres.
La Nit de la Cultura 2024, presentada per Antoni Mateu, també ha gaudit les actuacions de Maria del Mar Bonet, Marala, Antoni Gomila, Ensemble Lumière i la Coral Infantil de Joventuts Musicals de Palma ‘Onzequinze’. Una gala on tots els beneficis es destinen a la campanya Amunt País Valencià!, una campanya impulsada per la Federació Llull (OCB, Òmnium Cultural i Acció Cultural del País Valencià) per reconstruir espais culturals i educatius i iniciatives vinculades amb la llengua i la cultura al País Valencià que quedaren greument malmeses per la DANA del passat octubre.
Un dels punts més emotius de la gala ha estat el lliurament dels Premis 31 de Desembre. Els guanyadors de la 38a edició són els següents:
El Premi Gabriel Alomar, coincidit per la Junta Directiva de l’OCB i destinat a reconèixer les aportacions cíviques, culturals i lingüístiques promogudes o protagonitzades per persones o entitats en el conjunt dels territoris de parla catalana, és per a Eliseu Climent per tota una vida d’activisme i compromís. Referent en la defensa de la cultura catalana al País Valencià, fundador de l’editorial Tres i Quatre, Climent fou un dels redactors de l’anomenat Estatut d’Elx i principal impulsor i fundador d’Acció Cultural del País Valencià. Editor de revistes culturals i acadèmiques com L’Espill i Treballs de sociolingüística catalana, fou el principal impulsor del setmanari El Temps.
El Premi Climent Garau, destinat a premiar les persones o projectes que des de l’àmbit de la comunicació contribueixen a l’ús social de la llengua catalana, és per al diari ARA Balears. Una iniciativa empresarial que ha superat la primera dècada de vida i que destaca per exercir un periodisme compromès, rigorós, professional, arrelat a la nostra realitat i en català.
El Premi Francesc de Borja Moll, destinat a premiar una entitat, empresa o organisme públic o privat que hagi destacat a les Illes Balears per la seva dedicació a la normalització de la llengua, la cultura o la identitat nacional, és per a l’empresa porrerenca Agromart. El jurat ha considerat que aquesta empresa, que ja té 27 botigues arreu de Mallorca, ha fet una aposta clara pel producte de proximitat i per posar en valor els productors agroalimentaris de l’illa. Així mateix, també ha demostrat el seu compromís en l’ús de la llengua catalana als seus establiments.
El Premi Emili Darder, destinat a premiar una iniciativa, experiència o trajectòria personal en el camp de l’educació, l’ensenyament o el lleure i, d’una manera especial les que tendeixen a fomentar l’ús del català en àmbits educatius formals i no formals, ha estat atorgat a Miquel Sbert i Garau. El jurat ha valorat la seva trajectòria, de més de quaranta anys en el món de l’ensenyament, en què ha estat un referent per la seva capacitat de gestió de les polítiques educatives; ha destacat pels seus plantejaments innovadors i ha contribuït especialment a la construcció d’un marc normatiu i de promoció de l’ensenyament de català i en català, a les nostres Illes.
El Premi Josep M. Llompart, destinat a premiar una persona que s’hagi distingit a les Illes Balears per la seva dedicació a la normalització de la llengua, la cultura o la identitat nacional, és per a Lleonard Muntaner i Mariano. El jurat li ha volgut reconèixer la seva tasca com a historiador, editor i també com a bibliògraf. La seva llarga trajectòria inclou diverses tasques i activitats en el camp de la cultura. Doctor en història per la UIB, la seva tesi Els xuetes de Mallorca: espai, economia i societat a finals del s. XVII, marcà una nova etapa en els estudis sobre els descendents dels conversos de Mallorca. Així mateix, ha estat un gran estudiós i divulgador de la Inquisició a les Illes Balears. Autor de nombrosos treballs en revistes especialitzades, també ha dirigit treballs de catalogació en arxius municipals i fou col·laborador assidu de la Gran Enciclopèdia de Mallorca, entre moltes altres activitats de caràcter cultural i artístic.
El Premi Miquel dels Sants Oliver, destinat a premiar un treball editat durant el període comprès entre la convocatòria dels premis de l’any anterior i la present i que té com a objecte d’estudi qualsevol de les illes Balears, és per a l’obra El llindar de la modernitat: Mallorca a la tardor medieval i al renaixement (1412-1598). Una obra que tracta la tardor medieval, el Renaixement i la primera Modernitat a Mallorca, a través de quaranta capítols escrits per destacats especialistes en la matèria. Una obra, coordinada per Rafel Ramis, que aporta noves investigacions d’història social, econòmica, política, cultural i artística; i que esdevé un referent per conèixer l’estat de la qüestió, revisa plantejaments antics i obre noves vies de recerca sobre aquest període de la història de Mallorca.
El Premi Bartomeu Oliver, destinat a premiar una iniciativa cívica de dinamització cultural, de recuperació lingüística o de revaloració de la cultura popular, és per a La Fornal, una companyia amb més de 20 anys d’experiència en la producció i direcció d’obres i també en la gestió d’esdeveniments. Per haver-se convertit en un espai de suport a la creació dels artistes i de formació en tècniques teatrals i per produir, realitzar i interpretar espectacles per a totes les edats, amb un historial de més de 30 obres.
El Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, destinat a premiar una persona o un col·lectiu jove que hagi excel·lit en el camp de la investigació, la creació o la dinamització cultural, s’ha atorgat a la cantant, compositora i productora Maria Hein Puig. El jurat ha valorat la seva capacitat per oferir diferents estils, des del folk i les cançons tradicionals, passant pel pop i les composicions amb tocs d’electrònica. Les temàtiques dels seus temes també són versàtils, a la seva discografia s’hi troben cançons d’amor i desamor, temàtiques més disteses i de festa i cançons tradicionals, com la seva versió actualitzada de La dama de Mallorca o de la cançó Alenar de Maria del Mar Bonet.
El Premi Aina Moll d’enguany és per a Josep Lluís Pol i Llompart. Una distinció que premia una persona o entitat que s’hagi distingit per dur a terme, des del voluntariat, activitats de promoció, difusió o prestigi de la llengua catalana a qualsevol indret del seu domini lingüístic. El guardonat és professor de matemàtiques i creador del Centre d’Aprenentatge Cientificomatemàtic (CentMat). El jurat n’ha destacat la seva aportació com a divulgador científic, trobant la convergència entre les matemàtiques i el món que ens envolta, amb especial atenció al patrimoni cultural i natural de Mallorca i sempre des del compromís absolut amb la llengua catalana.
També s’ha reconegut, amb una menció especial honorífica, l’Associació de directors i directores d’educació infantil i primària de Mallorca (ADIPMA) i l’Associació de Directors d’Ensenyament Secundari de Mallorca (ADESMA), per la seva actitud ferma i constant de defensa del model lingüístic establert per la Llei balear d’educació i, especialment, per haver rebutjat, cívicament, la segregació de l’alumnat per motius de llengua en els centres educatius públics. Menció que també es fa extensiva a les associacions de Menorca i Eivissa.
