Obra Cultural Balear

L’OCB demana a les companyies aèries que respectin la toponímia oficial i incorporin el català en la seva activitat 

Deya per Deià, Mahón per Maó, Estellenchs per Estellencs o Santa Eulalia del Rio per Santa Eulària des Riu, Santani per Santanyí, o Palma de Mallorca per Palma, són algunes de les formes incorrectes que fan servir les companyies aèries que operen als aeroports de les Illes Balears. 

El president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Antoni Llabrés, ha adreçat un escrit a nou aerolínies per recordar-los l’obligació de respectar la toponímia oficial i demanar que corregeixin aquestes deficiències i adoptin les formes legalment reconegudes. 

L’OCB recorda a les companyies aèries que Estatut d’Autonomia de les Illes Balears estableix, en l’art. 30.2, que la denominació oficial dels municipis i dels topònims és competència exclusiva de la comunitat autònoma, i que en el Decret 36/1998 es publiquen els topònims oficials del nostre territori. En aquest sentit, els recomana que, per evitar confusions o l’ús de termes equívocs, facin servir el Registre d’entitats locals del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica del Govern d’Espanya (https://ja.cat/T03hG). 

Vueling, Iberia, Iberiaexpress, EasyJet, Ryanair, Uepfly, Volotea, Air Nostrum i Binter són les companyies aèries que operen vols interilles o amb la península i les Illes Canàries en què l’entitat ha detectat errades en la utilització de la toponímia oficial de les Illes Balears en la seva documentació, pàgines web, sistemes de reserva en línia o aplicacions mòbils. 

Per aquest motiu, el president de l’OCB, Antoni Llabrés, s’ha adreçat a totes ells per tal de demanar la correcció d’aquestes deficiències i recordar les obligacions legals en matèria de toponímia i llengua. En cada cas, s’explica quines són les errades detectades per a cada una de les companyies. 

L’entitat ha observat que només dues empreses (EasyJet i Binter) utilitzen de manera correcta la forma oficial “Illes Balears”, el nom correcte de la comunitat autònoma i no l’inexistent des de fa prop de tres dècades “Islas Baleares”, com encara apareix en algun desplegable de comunitats autònomes per aplicar el descompte de família nombrosa.  

Així mateix, també s’han detectat errades en els desplegables dels punts d’origen i destinació, o en els desplegables per al descompte de resident, on apareixen formes incorrectes com Deya per Deià, Mahón per Maó, Estellenchs per Estellencs o Santa Eulalia del Rio per Santa Eulària des Riu, o Palma de Mallorca per Palma.  

A més d’aquesta qüestió, l’OCB lamenta la manca de versions en català a les webs i aplicacions mòbils d’alguna d’aquestes companyies com Iberiaexpress, Volotea, Uepfly, Air Nostrum o Binter. En alguns casos, fins i tot s’utilitza la denominació acientífica i lamentable de “balear” per referir-se a la llengua catalana, pròpia del territori, com és el cas de la pàgina web de Uepfly. Sí que tenen la web en català Vueling, Easyjet o Ryanair. 

L’objectiu de l’entitat és garantir el respecte a la legalitat vigent i a la llengua pròpia de les Illes Balears. “Una empresa de prestigi i respectuosa amb la legalitat vigent ha de fer servir la denominació oficial de les distintes poblacions i no estranyes fórmules que no s’avenen amb cap ortografia reconeguda”, ha afegit Antoni Llabrés. Així mateix, l’entitat també anima a les companyies a què introdueixin una versió en català de la seva pàgina web i de les aplicacions per a dispositius mòbils en el cas d’aquelles que encara no en tenen, i que utilitzin el català en els missatges i instruccions emesos per megafonia d’aquells vols que tenen com a origen o destinació els aeroports de les Illes Balears. 

Antoni Llabrés anuncia que demanaran el suport de la Secretaria d’Estat de Turisme del Govern d’Espanya, Rosario Sánchez, i del conseller de Turisme, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears, Jaume Bauzà, per aconseguir el seu propòsit. 

L’OCB considera que la presència correcta del català a les plataformes digitals i en la comunicació comercial no és només una qüestió de respecte institucional, sinó també de qualitat de servei i de reconeixement als ciutadans de les Illes Balears.