Com ens explicam els mallorquins d’avui després de vuit segles de la conquesta de Mallorca ha estat un dels objectius de les jornades de reflexió i debat que han tingut lloc aquest divendres i dissabte a Palma, organitzades per l’Obra Cultural Balear (OCB) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), titulades “La commemoració de la conquesta de Mallorca. La construcció del relat”. Al llarg de les seves tres sessions, a l’Arxiu del Regne de Mallorca, hi han intervingut més d’una vintena d’especialistes en la matèria i hi han assistit més de cent cinquanta persones interessades.
Antoni Llabrés, president de l’OCB, ha declarat “les jornades han estat un èxit, pel nivell del debat suscitat i per la gran assistència que han registrat i no són més el que el punt de partida del programa impulsat per l’OCB per a preparar el VIIIè cententari de la conquesta de Mallorca, que tendrà lloc l’any 2029”. Llabrés ha afegit que “en cap cas volem presentar-la com un acte de nostàlgia historicista o purament sentimental, sinó que ha de servir per reforçar les característiques que ens identifiquen com a poble des d’aquell moment fundacional, especialment la llengua, i contribuir a enfortir-les per a garantir la seva continuïtat futura”.
Segons Antoni Llabrés, que “no es tracta en absolut de celebrar la conquesta militar, sinó situar-hi, amb la subsegüent repoblació, l’acta fundacional del nostre poble i posar en valor els vuit-cents de mallorquinitat que se’n deriven, del 1229 al 2029”.
Segons Sebastià Alzamora, delegat de l’IEC, “els mallorquins ho som per moltes coses, ens podem reconèixer en molts elements que ens identifiquen, però n’hi ha un de fonamental, bàsic, essencial, un element que si se suprimeix fa que un mallorquí deixi de ser-ho, i aquest element és la llengua” i la incorporació a l’àrea lingüística i cultural catalana es deriva d’aquest fet històric de 1229.
Finalment, Gabriel Ensenyat, catedràtic de la UIB, que va ser nomenat fa poc comissionat per l’OCB per a la commemoració del vuitè centenari de la conquesta de Mallorca, i coordinador d’aquestes jornades, assegura que han servit “per a apropar-nos al fet històric de la mà d’especialistes solvents que tractaran tots els aspectes relatius a l’efemèride, a través d’un programa atapeït i rigorós” i que “s’hi debatrà com hauríem de commemorar aquest vuitè cententari a la Mallorca actual”.
Les ponències del matí de divendres varen ser moderades per Sebastià Alzamora i el programa es va iniciar amb una reflexió sobre la celebració de la conquesta al llarg dels segles i els símbols vinculats a aquest moment fundacional de l’Estat mallorquí, a càrrec d’Antoni Quintana i Antoni Ignasi Alomar. A continuació, Josep Amengual va analitzar la interpretació de l’Església catòlica de la conquesta de Mallorca i com l’ha recreada en els sermons commemoratius al llarg dels anys. Seguidament, Caterina Valriu va abordar la configuració del llegendari la tradició cultural que han construït del rei En Jaume i els elements de la seva figura i Margalida Tomàs la interpretació dels escriptors, historiadors i polítics que tenien consciència de la seva catalanitat sobre la conquesta de Mallorca. Posteriorment, Pere Salas va situar el debat en quin ha estat el relat que l’espanyolisme ideològic, cultural i polític ha manifestat sobre la conquesta de Mallorca i Joan Colom parlarà de la commemoració del setè centenari (1929).
Les sessions del capvespre, moderades per Gabriel Ensenyat, varen aprofundir en les interpretacions del mallorquinisme polític (nacionalisme i regionalisme) abans de la Guerra Civil, a càrrec d’Antoni Marimon. Seguidament, Miquel Àngel Casasnovas i Josefina Salord varen abordar la visió de la data i del fet de la conquesta de Menorca i Fanny Tur ho va fer d’Eivissa. Va concloure el dia Lluís Segura Ginard centrant el debat en el tractament que es fa a la legislació balear vigent dels elements que són objecte d’anàlisi en les jornades.
La jornada de dissabte, moderada per Antoni Llabrés, s’ha obert amb una mirada comparativa sobre altres commemoracions equivalents a la conquesta de Mallorca a càrrec de Gabriel Mayol, seguida d’una anàlisi de l’evolució recent de la commemoració de la conquesta en els darrers cinquanta anys de la mà de Gabriel Ensenyat i d’una aproximació a la interpretació de la data i el fet de la conquesta de València per Antoni Furió. Tot seguit, Enric Pujol ha reflexionat sobre el sentit i la funció de les commemoracions dels fets històrics i culturals de més rellevància.
Les jornades han culminat amb una taula rodona d’experts —amb Gabriel Ensenyat, Antoni Furió, Antoni Mas, Gabriel Mayol i Enric Pujol— on s’han plantejat els criteris, els objectius i les orientacions per a la commemoració del vuitè centenari de la Conquesta de Mallorca (1229–2029), seguida de la presentació de les conclusions a càrrec de Francesc M. Rotger, relator de les jornades.
