L’Obra Cultural Balear (OCB) exigeix la revocació de l’aprovació inicial del Reglament i, subsidiàriament, la suspensió immediata de la seva tramitació per considerar que vulnera l’ordenament jurídic vigent a les Illes Balears i incorre en nombroses deficiències procedimentals. L’OCB opina que hi manquen els informes previs del Consell jurídic consultiu de les Illes Balears i el de la UIB, preceptivament, i que també resultaria adequat comptar amb el parer del Consell Social de la Llengua Catalana.
L’OCB entén que el Reglament s’ha de sotmetre necessàriament, d’acord amb la Llei de consells insulars, a l’informe preceptiu del Consell jurídic consultiu de les Illes Balears. Així mateix, la naturalesa de la proposta normativa en qüestió, com també la seva capacitat de produir efectes en el funcionament de les administracions menorquines, en les relacions entre la ciutadania i el Consell insular i, en general, en diversos aspectes de la vida social de l’illa, fan exigible la intervenció de la Universitat de les Illes Balears en el procediment d’elaboració reglamentària. Recordem que la UIB, d’acord amb l’article 35 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, és la “institució oficial consultiva per a tot allò que es refereix a la llengua catalana”. Entre els aspectes necessitats d’anàlisi s’hi troben sens dubte els relatius a la normalització del català i als usos informals i estàndard de la llengua; aquests precisament han estat objecte d’un recent informe de la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic de la UIB, a petició de la Mesa del Parlament. A aquest efecte, és important tenir en compte que l’omissió de la consulta a la UIB podria determinar l’anul·lació de la norma finalment aprovada; així es desprèn, per exemple, de les Sentències 443 i 444, de 22 de setembre de 2014, dictades per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.
D’altra banda, l’OCB també considera convenient la petició d’un informe al Consell Social de la Llengua Catalana, com a òrgan d’assessorament i consulta en matèria lingüística de les Illes Balears.
Pel que fa al contingut del Reglament, comporta una un retrocés injustificat del marc jurídic de protecció de la llengua catalana, especialment si es comparen amb els estàndards tuïtius vigents per a l’Administració de la Comunitat Autònoma (Decret 49/2018) o amb el Reglament lingüístic del Consell menorquí de 2021, encara vigent. La reforma xoca, per tant, amb les exigències del principi de no regressió en l’àmbit de protecció de la llengua català.
Aquest retrocés en el marc jurídic per a la normalització del català sembla haver-se plantejat només sobre bases purament ideològiques i, per tant, òrfenes dels diagnòstics objectius i de les propostes serioses que exigeix qualsevol política lingüística atenta als mandats constitucions, estatutaris i legals de tutela del català en tota la nostra comunitat autònoma. En el Reglament es contenen mesures regressives per al català en matèria de personal, actuacions administratives internes, contractació pública, o ús per part dels càrrecs públics, que són analitzades i contradites en les al·legacions presentades per l’OCB.
D’altra banda, la priorització de l’ús formal de la varietat del català que es coneix com a menorquí es plasma en la reforma reglamentària d’una manera acientífica (la UIB critica aquesta opció) i al marge de l’ordenament jurídic, ja que es pretén igualar un dialecte o variant lingüística a la llengua formalment i acadèmicament establerta.
Es tracta, en definitiva, d’un Reglament que només respon a un intent de fer retrocedir la llengua catalana, la pròpia de Menorca, i d’erosionar els drets lingüístics dels menorquins i les menorquines.
