L’OCB proposa 10 compromisos amb la llengua i amb el plurilingüisme de l’Estat espanyol
Palma, 10 de novembre de 2026 — El president de l’OCB, Antoni Llabrés, manifesta que el reconeixement del plurilingüisme de l’Estat no pot limitar-se a una declaració de principis. El català és una llengua oficial i els seus parlants han de poder exercir els seus drets lingüístics amb normalitat també davant de les institucions i l’administració de l’Estat.
Per això, l’entitat demana als partits polítics democràtics que es presenten a les eleccions generals per la circumscripció de les Illes Balears que es comprometin públicament amb aquestes deu mesures i que, durant la legislatura, impulsin les actuacions legislatives, pressupostàries i administratives necessàries per fer-les efectives. L’objectiu és avançar en el caràcter plurilingüe de l’Estat i acabar amb la discriminació dels ciutadans per raons de llengua i garantir la seva igualtat efectiva.
1. Impulsar l’oficialitat del català a la Unió Europea
Comprometre’s a continuar treballant activament per aconseguir el reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea, mitjançant les iniciatives diplomàtiques, polítiques i institucionals necessàries.
El reconeixement de la realitat plurilingüe de l’Estat també s’ha de projectar en l’àmbit europeu.
2. Avançar en el plurilingüisme de les institucions de l’Estat
Activar la reforma del Reglament del Senat per a possibilitar la utilització del català en totes les activitats parlamentaris, com ja resulta possible al Congrés.
Fer possible un funcionament plurilingüe dels òrgans constitucionals i de control, com el Tribunal Constitucional, el Consell d’Estat, el Tribunal de Comptes, el Defensor del Poble…
3. Garantir el dret a utilitzar el català davant l’Administració General de l’Estat
Garantir que qualsevol ciutadà pugui adreçar-se en català a l’Administració General de l’Estat i ser atès en aquesta llengua, tant presencialment com per via telefònica i telemàtica. Això exigeix una capacitació lingüística suficient dels empleats públics estatals.
Aquest compromís ha d’incloure els ministeris, els organismes autònoms i les entitats públiques estatals, així com els serveis de l’Estat presents a les Illes Balears.
4. Garantir els drets lingüístics a l’Administració de justícia
Adoptar les mesures legislatives, de personal i de formació necessàries perquè els ciutadans puguin utilitzar el català davant dels jutjats i tribunals sense que això els comporti cap perjudici ni dilació.
El coneixement de les llengües oficials pròpies dels territoris on exerceixen ha de formar part de la capacitació dels membres de la judicatura, la fiscalia, els cossos de funcionaris de justícia i la resta de personal al servei de l’Administració de justícia.
El dret d’opció lingüística davant dels òrgans jurisdiccionals amb seu fora de les Illes Balears, reconegut aquesta legislatura per la Llei del dret de defensa
5. Garantir els drets lingüístics davant les forces i cossos de seguretat de l’Estat
Garantir que la ciutadania pugui exercir els seus drets lingüístics davant la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. El personal destinat a territoris amb llengua oficial pròpia ha de disposar de la capacitació lingüística necessària per atendre la ciutadania i garantir que l’ús del català no constitueixi cap obstacle en les actuacions policials o administratives.
6. Garantir la presència del català en l’àmbit audiovisual i digital
Impulsar mesures perquè les televisions, ràdios i plataformes audiovisuals que operen a l’Estat garanteixin una presència suficient i efectiva del català. Això ha d’incloure especialment els continguts infantils i juvenils, el cinema, les sèries, els documentals i els nous serveis digitals i de streaming.
Les polítiques audiovisuals de l’Estat han de contribuir a garantir la disponibilitat de continguts en català i no limitar-se a establir quotes mínimes.
7. Garantir la reciprocitat dels mitjans audiovisuals en català
Eliminar els obstacles administratius, tècnics o regulatoris que dificultin la recepció recíproca dels mitjans de comunicació audiovisuals públics dels territoris de parla catalana.
La ciutadania de les Illes Balears ha de poder accedir amb normalitat als continguts audiovisuals en català produïts a Catalunya i al País Valencià, i la ciutadania d’aquests territoris als continguts produïts a les Illes Balears. La diversitat territorial no pot convertir-se en una barrera per a la comunicació entre els territoris de parla catalana.
8. Garantir el català en la digitalització dels serveis públics de l’Estat
Garantir que els serveis digitals de l’Administració General de l’Estat estiguin disponibles en català en els territoris on aquesta llengua és oficial.
Això ha d’incloure els portals web, aplicacions mòbils, formularis electrònics, sistemes d’identificació i tramitació, serveis d’atenció ciutadana, assistents virtuals i altres eines digitals de l’Administració.
La transformació digital de l’Administració no pot comportar una reducció dels drets lingüístics de la ciutadania.
9. Garantir els drets lingüístics dels consumidors
Modificar la normativa estatal de protecció dels consumidors per garantir que els ciutadans puguin rebre en català la informació, els contractes, les factures, les instruccions, els serveis d’atenció al client i els mecanismes de reclamació dels serveis sotmesos a regulació estatal.
Aquesta garantia ha de tenir una aplicació efectiva, especialment en sectors com les telecomunicacions, l’energia, els transports, els serveis financers, les assegurances, els serveis postals i les plataformes digitals.
Ser consumidor en català ha de ser un dret, no una opció que depengui de l’empresa.
10. Incorporar clàusules lingüístiques als contractes i serveis públics de l’Estat
Establir que els contractes, concessions, subvencions i serveis públics de titularitat o competència estatal incorporin, quan es prestin en territoris amb llengua oficial pròpia, les garanties lingüístiques necessàries per assegurar l’atenció i la informació en català.
Les empreses que presten serveis públics per compte de l’Estat han de garantir els mateixos drets lingüístics que corresponen a l’Administració que els contracta.
L’Obra Cultural Balear ha fet arribar aquestes propostes als partits polítics i coalicions electorals democràtics que han presentat candidatura per la circumscripció de les Illes Balears per a les properes eleccions generals (PP, PSIB-PSOE i Ara Més-Front Ampli) i als seus caps de llista (José Marí Bossó, Francina Armengol i Carme Gomila, respectivament).
