El passat divendres dia 30 de maig, la Presidenta Prohens va donar el vistiplau a signar l’acord amb la ultradreta en el qual es compromet a implementar unes mesures que afecten molt negativament a diversos àmbits, amb una pèrdua de drets que impacten directament a la nostra identitat com a poble, i que signifiquen un atac frontal a la llengua d’aquesta comunitat autònoma i a la nostra convivència.
En primer lloc, cal constatar que totes les mesures que el govern del PP durà a terme dins l’àmbit educatiu se centren única i exclusivament a arraconar la presència de la llengua catalana, pròpia d’aquestes Illes, en els centres educatius. No es fa cap esment a la posada en marxa d’iniciatives que reverteixen les greus i veritables deficiències del sistema pel que a fa falta de places públiques, infraestructures, gratuïtat, inclusió i dotació de mitjans materials i humans, entre altres.
Més enllà de l’atac frontal a l’esperit de la Llei de Normalització Lingüística i una vulneració manifesta de l’article 4 d’aquesta llei, i d’acceptar falsedats ja superades sobre les competències de l’alumnat en les llengües cooficials, amb aquest acord, la presidenta Prohens ha romput les seves promeses fetes a la comunitat educativa a la seu del Consolat de mantenir els consensos i de no rompre la convivència lingüística d’aquesta comunitat autònoma.
Una vegada llegit el text pactat i escoltades les declaracions fetes durant la seva presentació, només podem concloure que el PP de Marga Prohens ha assumit les directrius estatals del partit d’extrema dreta, que pretén impulsar un procés de substitució lingüística amagat darrere un pretès bilingüisme. L’únic que vol és anar minvant progressivament la presència de la llengua pròpia en els pocs àmbits que, com l’educatiu o la funció pública, s’hi havia assolit certa normalització. L’objectiu és fer que la ciutadania sigui cada vegada menys competent per viure en català i hi renunciem, tornant arraconar la nostra llengua dins l’àmbit domèstic.
Des de la comunitat educativa no toleram aquesta agressió cap a la nostra identitat, cultura i llengua pròpia. Defensarem l’actual model lingüístic perquè les evidències demostren que és el millor per a l’alumnat. La llengua no és un problema per a les famílies ni l’alumnat, el nostre sistema educatiu en té molts altres i estarem encantats de discutir-los amb la presidenta Marga Prohens per trobar-ne solucions.
Argumentacions annexes
L’acord pretén introduir la llengua castellana com a vehicular, mal anomenada espanyol pel mateix acord, per garantir el coneixement d’aquest idioma. Cal deixar clar que el castellà ja és vehicular en el sistema educatiu balear, encara que la LEIB no ho indiqui expressament. El Decret de mínims i la LEIB ja permeten que es pugui el castellà sigui vehicular fins a la meitat de l’horari lectiu, potestivament per als centres a través dels seus projectes.
A més, l’acord pressuposa que, amb el sistema actual, no s’assoleix el coneixement de la llengua catalana. Aquesta afirmació és una falsedat manifesta, ben òbvia i constatada per tots els estudis d’avaluació del nostre sistema educatiu tant interns com externs. No només és evident que el sistema garanteix el coneixement de la llengua castellana a l’alumnat, sinó que la seva competència en aquesta llengua és superior que en la llengua pròpia de les Illes Balears. Així, segons dades de les proves IAQSE realitzades el curs 2023-2024, mentre el 53% dels alumnes de 4t de primària van assolir un nivell de castellà adequat només el 49% d’aquest alumnat l’assoliren de llengua catalana. Per tant, hi ha quatre punts de diferència a favor de la llengua castellana. Una diferència que és especialment preocupant entre els alumnes d’Eivissa i Formentera en què només un 38% de l’alumnat assoleix el nivell adequat en català enfront del 47% que l’assoleix en castellà.
Per altra banda, s’ha acordat impulsar i fomentar l’adhesió a l’anomenat Pla pilot voluntari d’elecció de llengua que estableix la segregació per raó de llengua entre l’alumnat i dota d’uns recursos econòmics, que serien molt benvinguts per cobrir necessitats reals, als centres que l’implanten. En aquest punt, és, si més no, sorprenent que un projecte pilot a petita escala que pretén avaluar, ajustar i provar una idea abans d’aplicar-la de manera generalitzada, com hauria de ser la naturalesa de qualsevol pla pilot, no hagi presentat encara els resultats de l’avaluació inicial que es va fer a principi de curs als alumnes que enguany han estat afectats pel pla i que, a més, s’acordi fomentar-ne l’adhesió a almenys un centre de cada comarca per assegurar que tots els pares puguin triar la llengua.
En aquest sentit, el mateix acord contradiu els principis del pla, entre ells la rendició de comptes, i l’objectiu que, segons la resolució que regula el pla, té el propi pla pilot que, no és altre que: garantir la competència comunicativa plena i equivalent de l’alumnat en les dues llengües oficials en acabar els ensenyaments obligatoris i la posada en pràctica d’un pla pilot que afavoreixi aquest assoliment per a aquells centres d’educació primària i d’educació secundària, públics i concertats, que voluntàriament s’hi adhereixin.
En cap cas, a l’articulat del pla es fa cap menció al fet que aquest tingui com a objectiu fer efectiu el dret de lliure d’elecció de llengua per part dels pares a primària i secundària. Un dret que, per altra banda, no és contemplat en el nostre ordenament jurídic. Per tant, no té cap sentit que el pla de segregació tingui per objectiu donar resposta a un dret no recollit i que, sobretot, atempta contra la cohesió social i l’establiment d’un sistema educatiu guiat per la inclusió i la igualtat d’oportunitats.
