L’OCB fa un balanç negatiu de la legislatura, per a la nostra llengua i cultura, amb motiu del debat de política general. L’entitat retreu al Govern Prohens la manca de polítiques decidides d’acollida lingüística, especialment entre la població nouvinguda, i l’acusa d’inhibició enfront del clima d’odi instigat discursivament per l’extrema dreta contra la nostra llengua, cultura i identitat.
El president de l’OCB, Antoni Llabrés, que ha assistit al Parlament al tercer i darrer debat de política general d’aquesta legislatura, ha manifestat que “es confirma el presagi de ‘quadrienni negre’ per a la nostra llengua i cultura que havíem advertit quan començava aquesta legislatura, en una combinació funesta de mesures regressives en la seva primera part i d’inacció generalitzada i sostinguda en tots els àmbits, especialment en el de l’acollida lingüística de la població nouvinguda».
Més enllà de les concretes mesures regressives en matèria lingüística fruit dels acords entre PP i Vox, principalment en els àmbits de l’educació i la funció pública, l’OCB retreu al Govern la seva inhibició enfront del clima d’odi instigat discursivament per l’extrema dreta contra la nostra llengua, cultura i identitat. L’executiu de la presidenta Prohens, amb l’excusa de la governabilitat, desatén la responsabilitat d’exercir la funció estatutària que li correspon en defensa de la llengua i cultura pròpies de les Illes Balears.
D’altra banda, l’OCB lamenta que les referències de la presidenta Prohens discurs del debat de política general de l’any passat a la necessitat de protegir la identitat, la cultura i la llengua de les Illes Balears no s’hagin traduït en res tangible, mentre la situació sociolingüística no ha deixat d’empitjorar. «Un any després de les grans proclames, podem constatar que tot era fum», ha afegit.
Segons Antoni Llabrés, «precisament ara, quan es compleixen 40 anys de l’aprovació de la Llei de normalització lingüística, és quan resulten més urgents polítiques decidides de promoció i impuls de la llengua pròpia per revertir la fragilitat social del català i garantir-ne la presència normal en tots els àmbits de la vida pública. No es poden continuar ajornant les actuacions necessàries mentre la llengua pròpia perd espais d’ús i de transmissió social. Perquè la llengua catalana és un patrimoni compartit i un dret de la ciutadania, però també una responsabilitat ineludible dels poders públics.»
En aquest sentit, Llabrés ha recordat que “l’OCB, fa dos anys, va proposar al Govern cinquanta mesures d’implementació immediata per garantir la sostenibilitat lingüística i cultural de les Illes Balears. Es tracta d’un conjunt articulat de propostes d’actuació prioritària en diferents àmbits, formulades per experts en la matèria, que encara no han rebut resposta per part del Govern que i continuen dormint en algun calaix del Consolat de Mar.»
Finalment, Llabrés s’ha referit al fort creixement demogràfic experimentat a les Illes Balears, que la presidenta Prohens va qualificar com a ‘insostenible’ en el debat de política general de l’any passat: “aquesta diagnosi ha d’anar acompanyada de polítiques efectives d’acollida i inclusió lingüística i cultural. Les persones que arriben a les Illes han de tenir oportunitats reals per aprendre català, emprar-lo i incorporar-se plenament a la nostra comunitat. Sense una oferta suficient de formació, recursos accessibles i polítiques actives d’integració, l’accés a la llengua queda condicionat per les oportunitats individuals i les desigualtats socials. Defensar la llengua pròpia no significa excloure ningú: significa posar a l’abast de tothom les eines necessàries per formar part de la societat d’acollida en condicions d’igualtat”. L’OCB reclama una política d’acollida que assumeixi aquesta responsabilitat i que situï el català com un instrument de participació, cohesió i convivència.
A continuació, les declaracions d’Antoni Llabrés, president de l’OCB:
