Per educació, perquè m'entenguin,
perquè no em costa gens, perquè ho fa tothom, per no tenir problemes, per no excloure ningú, perquè sempre ho he fet, perquè...
Aquestes explicacions són en realitat prejudicis induïts sense cap base racional.
Parlar amb tothom en català a Mallorca hauria de ser el patró més habitual. Els alts índexs de coneixement passiu de la llengua ho avalen. Tots els infants que viuen a Mallorca aprenen la llengua a l’escola sense dificultats. Molts de nouvinguts també l’entenen sense problema.
Som a Mallorca. No hi ha cap motiu objectiu per no adreçar-nos a tothom en català!
Si no passa res!
Sí, sí que passa. Pensam que no, però els nostres comportaments sempre tenen efecte, encara que no els haguem previst.
Passa igual amb els nostres hàbits de consum i les seves conseqüències sobre el medi ambient: no serveix de res que el mal no hagi estat intencionat. Per evitar l’efecte, hem de canviar el costum.
Si sempre canviam de llengua en públic o en parlar amb desconeguts, el percentatge d’interaccions en català cau en picat.
Això fa invisible la llengua pròpia en el paisatge lingüístic, dificulta que els nouvinguts puguin aprendre català i fa que altres imitin el nostre comportament.
La conseqüència és clara: la llengua es debilita, s’afebleix el seu ús social i la transmissió generacional ja no està garantida.
No ho volem però passa. Pensa-hi.
Pensa-hi:
Les xifres són clares: El 95% dels residents a les Illes Balears entenen el català. El més probable és que la persona amb qui parles t’entengui. No necessites canviar de llengua.
Els infants i joves que viuen a Mallorca aprenen català a l’escola. Segur que t’entenen. No cal que canviïs de llengua.
Si ningú parla en català als nouvinguts, dificultam la seva integració i els negam el dret a viure a Mallorca en igualtat de condicions.
Que una persona no parli català no vol dir que no l’entengui. Segur que pots continuar parlant en català sense problema.
No jutgis qualcú pel seu aspecte o pel seu accent. Segurament t’entén i agrairà que li parlis en català.
L’hàbit de canviar de llengua davant desconeguts, fa que fins i tot ens adrecem en castellà a catalanoparlants. No és ridícul això?
Els nostres comportaments lingüístics no són casuals ni innocus. Venen determinats per les nostres actituds lingüístiques i tenen un gran impacte sobre l’ús social de la llengua.
Les nostres actituds no són lliures, sinó que venen condicionades pels patrons socials preeminents i pels nostres prejudicis, sovint inconscients.
Els parlants de llengües minoritzades o històricament marginades tendeixen a desenvolupar actituds lingüístiques de subordinació basades en prejudicis sense base racional.
De vegades, inconscientment, pensam que la llengua pròpia té un ús exclusivament restringit -familiar, local…-, que no és tan útil com d’altres, que no ens entendran, que és normal canviar-la amb desconeguts, que és de mala educació mantenir-la si l’interlocutor parla una altra llengua… fins i tot constatant que l’altre ens entén!
El resultat és que els catalanoparlants canviam sistemàticament de llengua en adreçar-nos a desconeguts o en situacions de comunicació pública.
Aquest patró social tan estès a Mallorca és letal per al català: fa invisible la llengua, impedeix que els no catalanoparlants puguin aprendre-la i en fa retrocedir alarmantment l’ús social.
No és aquesta la intenció del parlant, naturalment, però aquest és el resultat. És hora de canviar de dinàmica.
Xifres que fan pensar
No et deixis dur pels prejudicis.
A Mallorca, en català.
