Els nostres comportaments lingüístics no són casuals ni innocus. Estan determinats per les nostres actituds lingüístiques i tenen un gran impacte en l’ús social de la llengua.

Les nostres actituds no són lliures, sinó que estan condicionades pels patrons socials preeminents i pels nostres prejudicis, sovint inconscients.

Els parlants de llengües minoritzades o històricament marginades tendeixen a desenvolupar actituds lingüístiques de subordinació basades en prejudicis sense base racional.

De vegades, de manera inconscient, pensam que la llengua pròpia només té un ús familiar o local, que no és tan útil com d’altres, que no ens entendran, que és de mala educació mantenir-la si l’interlocutor parla una altra llengua… fins i tot quan constatam que l’altre ens entén!

El resultat és que els catalanoparlants canviam sistemàticament de llengua en adreçar-nos a desconeguts o en situacions de comunicació pública.

Aquest patró social tan estès a Mallorca és letal per al català. No és aquesta la intenció del parlant, naturalment, però aquest és el resultat.

És hora de canviar de dinàmica!