L’Obra Cultural Balear considera evident que la demanda de participació  dels sectors culturals i lingüística en la Mesa de sostenibilitat es justifica per l’estreta relació que hi ha entre la sostenibilitat, la cohesió social intercultural i la normalització lingüística, i, fins i tot, per les implicacions mútues entre l’activitat turística i la realitat cultural.

El 22 de maig de 2024, l’OCB critica l’exclusió del món cultural de la Mesa per al Pacte Social i Polític per a la Sostenibilitat i sol·licita la seva incorporació. L’entitat denuncia que aquesta mesa, en la qual s’anuncia que hi són presents 140 interlocutors, entre ells representants del món empresarial, econòmic, acadèmic, cultural i polític, quan en realitat no n’hi ha cap de caràcter cultural. L’OCB afirma que el món de la cultura, i especialment el de la llengua, tenen molt a dir en aquesta mesa de diàleg i ja en sol·licita la incorporació.

Seguidament, el 30 de maig de 2024 l’OCB reitera a Marga Prohens la necessitat d’incorporar, amb veu pròpia, el món de la cultura a la mesa per al pacte social i polític per a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental de les Illes Balears (que hauria d’afegir en la seva denominació també la sostenibilitat lingüisticocultural).

El 14 de juny de 2024, l’entitat proposa un manifest al qual es podran adherir tots els ciutadans sensibles i preocupats per la introducció del concepte de sostenibilitat lingüística i cultural en el debat polític. Així,l’OCB obté el suport d’entitats culturals i de creadors i artistes per reclamar al Govern que incorpori la sostenibilitat lingüística i cultural a la Mesa de sostenibilitat, amb el suport d’entitats i personalitats com Acció Cultural de Menorca, l’Institut d’Estudis Eivissencs, l’OCB de Formentera, el PEN català, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, la Plataforma d’empreses culturals i creatives de les Illes Balears (CREA), ARCA, el Gremi de llibreters, els Editors de les Illes Balears Associats, l’Associació de dramaturgues i dramaturgs de les Illes Balears o l’Associació d’Actors i Actrius Professionals de les Illes Balears; personalitats del món de la cultura com Antònia Vicens, Josefina Salord, Toni Gomila, Tomeu Nicolau i Morlà (Tomeu Penya), Clara Fiol, Miquela Lladó, Josep Marí, Martí Lucena, Antoni Parera Fons, Biel Mesquida, Antoni Vidal Ferrando, Damià Pons, Sebastià Alzamora, Guillem López Casasnovas, Miquel Brunet, Joan Veny, Nicolau Dols, Pere Antoni Pons, Caterina Valriu, Josep Maria Quintana, Miquel Àngel Llauger, Sebastià Portell, Joan Miralles Monserrat, Isidor Marí, Antoni Riera Melis, Andreu Maimó o Andreu Terrades.

El 15 de novembre de 2024, l’entitat presenta 50 mesures a la Mesa per al Pacte Social i Polític per a la Sostenibilitat Econòmica, Social i Ambiental de les Illes Balears. Es racta de la contribució de l’OCB a la crida promoguda pel Govern de les Illes Balears a la participació d’entitats, associacions, sectors i ciutadania a identificar tendències i reptes que afecten les Illes Balears en el marc de la denominada Mesa per al Pacte Social i Polític per a la Sostenibilitat Econòmica, Social i Ambiental de les Illes Balears.