El president de l’Obra Cultural Balear ha manifestat que el Tribunal Constitucional encara no s’ha pronunciat sobre el fons del recurs, només sobre un aspecte de caràcter formal. Llabrés insisteix que el TC no ha examinat encara els tres motius substantius d’inconstitucionalitat en els quals es fonamenta el recurs i que seria un error entendre que el TC dona per bona la política lingüística regressiva del govern Prohens.
L’OCB exposa que el pronunciament del TC fa referència al primer recurs que va presentar l’entitat, a través de 50 diputats del PSOE i Sumar, i que allò que el TC indica és que aquest recurs ha perdut el seu objecte, atès que la norma contra la qual s’adreçava (el DL 5/2023) es troba actualment derogada. En concret, el DL 5/2023 es va derogar a través de la Llei 7/2024 de simplificació administrativa, quan el PP erròniament va votar a favor de 34 esmenes de VOX, al Parlament de les Illes Balears. En aquell mateix moment, i per a rectificar el despropòsit legislatiu, el Govern aprovà el DL 5/2024, recuperant el text original del DL 5/2023 erròniament derogat, amb el suport, en el Parlament, dels grups de l’oposició. Contra el DL 5/2024, es va interposar un segon recurs que segueix el seu curs.
Llabrés destaca que amb relació a l’actual recurs, el primer que es va interposar, la sentència del TC no entra en el fons de l’assumpte i no es pronuncia sobre els tres motius d’inconstitucionalitat de caràcter substantiu que esgrimeixen els recurrents. Sí que ho farà previsiblement, quan deliberi sobre el segon recurs presentat, l’admissió a tràmit del qual està programada per al proper dimarts 27 de maig.
El president de l’OCB indica que el TC només ha entrat a analitzar un motiu formal del recurs: si era possible o no regular aquesta matèria a través de la figura del decret llei i aquí dona la raó al Govern, a parer de l’entitat, de manera incorrecta. El TC dona per bons els arguments del Govern sobre les raons d’urgència, basant-se en uns informes ficticis que emetia automàticament, el servei de salut, a la legislatura anterior, en què s’eximia de català els professionals de la sanitat, per una suposada mancança d’aquests professionals. L’OCB va poder demostrar, en el seu moment, que aquests informes no es corresponien amb la realitat, ja que en el procés d’estabilització de professionals sanitaris, més de dues mil places convocades amb l’exigència de coneixements de català, es presentaren més candidats lingüísticament capacitats que places ofertades i, recentment, una vegada finalitzat aquest procés, s’ha vist que no han quedat places de sanitaris desertes per raons de llengua. L’OCB ja ho va fer públic fa uns dies: de les 1.277 places d’infermeria cap no ha quedat deserta, i aviat l’entitat farà públiques les dades amb relació als metges.
En tot cas, sigui quin sigui el pronunciament futur del TC sobre el fons de l’assumpte, Llabrés ha declarat que la perspectiva del control de constitucionalitat sobre una norma únicament significa que aquesta norma és compatible amb la Constitució, no significa res més. També era constitucional la norma anterior, que exigia coneixements de català per poder ingressar a la sanitat pública. En aquest cas concret, la millor opció seria que el Govern de les Illes Balears defensàs els drets lingüístics dels ciutadans d’aquestes illes i no apostar per trepitjar-los-els.
A continuació, les declaracions del president de l’OCB:
