Les jornades “La commemoració de la conquesta de Mallorca. La construcció del relat” es duran a terme els dies 7 i 8 de novembre a l’Arxiu del Regne de Mallorca i seran els prolegòmens a la commemoració del vuitè centenari.
Només queden quatre anys per al vuitè centenari de la conquesta de Mallorca (1229-2029), el fet més transcendental de la nostra història, i l’Obra Cultural Balear (OCB) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) han decidit avançar-se amb un primer gran espai d’estudi i de reflexió sobre com s’ha construït, interpretat i transmès el relat d’aquest episodi clau de la nostra història.
Les jornades “La commemoració de la conquesta de Mallorca. La construcció del relat” tindran lloc a l’Arxiu del Regne de Mallorca els dies 7 i 8 de novembre, amb accés lliure i gratuït per a totes les persones interessades i amb la participació d’especialistes procedents de diversos territoris de parla catalana, que abordaran aquest tema des dels vessants més diversos. L’objectiu és analitzar les múltiples versions que, al llarg dels segles, han interpretat i, fins i tot manipulat, la conquesta: des de la tradició oral i el llegendari fins als debats polítics i historiogràfics contemporanis.
La iniciativa forma part del programa impulsat per l’OCB per preparar el 800 aniversari de la conquesta de Mallorca.
Antoni Llabrés, president de l’OCB, ha declarat que “les jornades representaran un punt de partida de la pròxima commemoració d’aquests vuit-cents anys de mallorquinitat”. Llabrés ha afegit que “en cap cas volem presentar-la com un acte de nostàlgia historicista o purament sentimental, sinó que ha de servir per reforçar les característiques que ens identifiquen com a poble des d’aquell moment fundacional, especialment la llengua, i contribuir a enfortir-les per a garantir la seva continuïtat futura”.
Segons Sebastià Alzamora, delegat de l’IEC, “els mallorquins ho som per moltes coses, ens podem reconèixer en molts elements que ens identifiquen, però n’hi ha un de fonamental, bàsic, essencial, un element que si se suprimeix fa que un mallorquí deixi de ser-ho, i aquest element és la llengua” i la incorporació a l’àrea lingüística i cultural catalana es deriva d’aquest fet històric de 1229.
Finalment, Gabriel Ensenyat, catedràtic de la UIB, que va ser nomenat fa poc comissionat per l’OCB per a la commemoració del vuitè centenari de la conquesta de Mallorca, i coordinador d’aquestes jornades, assegura que serviran “per a apropar-nos al fet històric de la mà d’especialistes solvents que tractaran tots els aspectes relatius a l’efemèride, a través d’un programa atapeït i rigorós” i que “s’hi debatrà com hauríem de commemorar aquest vuitè cententari a la Mallorca actual”.
Les ponències del matí estaran moderades per Sebastià Alzamora i el programa s’inicia amb una reflexió sobre la celebració de la conquesta al llarg dels segles i els símbols vinculats a aquest moment fundacional de l’Estat mallorquí, a càrrec d’Antoni Quintana i Antoni Ignasi Alomar. A continuació, Josep Amengual analitzarà la interpretació de l’Església catòlica de la conquesta de Mallorca i com l’ha recreada en els sermons commemoratius al llarg dels anys. Seguidament, Caterina Valriu abordarà la configuració del llegendari la tradició cultural que han construït del rei En Jaume i els elements de la seva figura i Margalida Tomàs la interpretació dels escriptors, historiadors i polítics que tenien consciència de la seva catalanitat sobre la conquesta de Mallorca. Posteriorment, Pere Salas situarà el debat en quin ha estat el relat que l’espanyolisme ideològic, cultural i polític ha manifestat sobre la conquesta de Mallorca i Joan Colom parlarà de la commemoració del setè centenari (1929).
Les sessions del capvespre, moderades per Gabriel Ensenyat, aprofundiran en les interpretacions dels corrents ideològics del republicanisme i de l’esquerra sobre la conquesta, a càrrec de Pere Gabriel, i del mallorquinisme polític (nacionalisme i regionalisme) abans de la Guerra Civil, a càrrec d’Antoni Marimon. Seguidament, Miquel Àngel Casasnovas i Josefina Salord abordaran la visió de la data i del fet de la conquesta de Menorca i Fanny Tur ho farà d’Eivissa. Conclourà el dia Lluís Segura centrant el debat en el tractament que es fa a la legislació balear vigent dels elements que són objecte d’anàlisi en les jornades.
La jornada de dissabte, moderada per Antoni Llabrés, s’obrirà amb una mirada comparativa sobre altres commemoracions equivalents a la conquesta de Mallorca a càrrec de Gabriel Mayol, seguida d’una anàlisi de l’evolució recent de la commemoració de la conquesta en els darrers cinquanta anys a càrrec de Gabriel Ensenyat i d’una aproximació a la interpretació de la data i el fet de la conquesta de València per Antoni Furió. Tot seguit, Enric Pujol reflexionarà sobre el sentit i la funció de les commemoracions dels fets històrics i culturals de més rellevància.
Les jornades culminaran amb una taula rodona d’experts —amb Gabriel Ensenyat, Antoni Furió, Antoni Mas, Gabriel Mayol i Enric Pujol— on es plantejaran els criteris, els objectius i les orientacions per a la commemoració del vuitè centenari de la Conquesta de Mallorca (1229–2029), seguida de la presentació de les conclusions a càrrec de Francesc M. Rotger.
El programa complet i les inscripcions per a obtenir un certificat d’assistència a les jornades es poden consultar a la pàgina de l’OCB dedicada a les jornades.
