L’OCB obté el suport d’entitats culturals i de creadors i artistes per reclamar al Govern que incorpori la sostenibilitat lingüística i cultural a la Mesa de sostenibilitat

14 juny, 2024

Darrera actualització: 20 de juny de 2024

Entitats com Acció Cultural de Menorca, l’Institut d’Estudis Eivissencs, l’OCB de Formentera, el PEN català, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, la Plataforma d’empreses culturals i creatives de les Illes Balears (CREA), ARCA, el Gremi de llibreters, els Editors de les Illes Balears Associats, l’Associació de dramaturgues i dramaturgs de les Illes Balears o l’Associació d’Actors i Actrius Professionals de les Illes Balears; personalitats del món de la cultura com Antònia Vicens, Josefina Salord, Toni Gomila, Tomeu Nicolau i Morlà (Tomeu Penya), Clara Fiol, Miquela Lladó, Josep Marí, Martí Lucena, Antoni Parera Fons, Biel Mesquida, Antoni Vidal Ferrando, Damià Pons, Sebastià Alzamora, Guillem López Casasnovas, Miquel Brunet, Joan Veny, Nicolau Dols, Pere Antoni Pons, Caterina Valriu, Josep Maria Quintana, Miquel Àngel Llauger, Sebastià Portell, Joan Miralles Monserrat, Isidor Marí, Antoni Riera Melis, Andreu Maimó o Andreu Terrades donen suport a la iniciativa de l’Obra Cultural Balear.

L’OCB ha proposat un manifest al qual es podran adherir tots aquells ciutadans sensibles i preocupats per la introducció del concepte de sostenibilitat lingüística i cultural en el debat polític; perquè és evident que la demanda de participació dels sectors culturals i lingüístics en la Mesa de sostenibilitat es justifica per l’estreta relació que hi ha entre la sostenibilitat, la cohesió social intercultural i la normalització lingüística, i, fins i tot, per les implicacions mútues entre l’activitat turística i la realitat cultural.

L’OCB, l’entitat de referència en la defensa de la llengua i la cultura pròpies, ha reclamat, des del moment en què es constituí la Mesa per al pacte social i polític per a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental de les Illes Balears, que sense tenir en compte els efectes nocius que provoca el nostre model econòmic a la llengua i la cultura no es pot parlar de sostenibilitat. L’OCB considera que aquesta omissió ja seria un error en qualsevol altra societat, però en el cas de les Illes Balears pot tenir efectes especialment greus, per la situació crítica en què es troben la llengua i la cultura pròpies i amb el gran augment de població nouvinguda que s’ha produït en les darreres dècades.

Segons reivindica l’OCB, la sostenibilitat lingüística i cultural significa preservar i mantenir la diversitat de llengües i cultures en el context global, assegurant a cada llengua i cultura que pugui complir totes les funcions socials en el seu propi espai històric, a més a més, sense sostenibilitat lingüística i cultural no hi ha igualtat ni llibertat per a les persones o per a les comunitats lingüístiques i culturals.

Per tot això, l’OCB reclama al Govern que atengui aquests arguments i incorpori a la Mesa de sostenibilitat representacions qualificades dels sectors culturals i lingüístics i, sobretot, que inclogui entre els objectius de sostenibilitat la sostenibilitat lingüística i cultural, i asseguri les actuacions necessàries per garantir la plenitud i la continuïtat futura de la llengua i la cultura pròpies de les nostres illes.

Manifest de l’OCB per a la sostenibilitat lingüística i cultural

Signau aquí el Manifest de l’OCB per a la sostenibilitat lingüística i cultural

Han signat el Manifest de l’OCB per a la sostenibilitat lingüística i cultural: