HISTÒRIA

Els inicis de la Festa de la Flama es remunten a principis del segle XX. Joan Rosselló de Son Forteza, intel·lectual alaroner, va ser-ne un dels impulsors. Amb l’objectiu de reivindicar la llengua i la nació catalanes, ell i un grup d’escriptors regionalistes, pujaven al castell d’Alaró i encenien un foc. Hi ha un vincle entre els focs de Sant Joan i l’origen de la nació catalana que es pot trobar en poemes com «L’espurna», de Joan Alcover, o a «Canigó» de Jacint Verdaguer; aquest vincle es materialitza en la tradició de la Flama del Canigó, iniciada a mitjan segle XX. El dia 22 o 23 de juny, un grup de persones pugen al cim d’aquesta muntanya de la Catalunya del Nord i s’encén un foc del qual s’agafa una flama que es baixarà i servirà per encendre fogueres de la revetla de Sant Joan d’arreu del territori.

El ritual de pujar a Alaró i encendre foc iniciat per Rosselló desapareix amb la Guerra Civil espanyola, dècades abans que comencés l’actual tradició de la Flama del Canigó a Catalunya. A finals de la dècada del 1990, l’Ajuntament recupera la idea de Rosselló i crea la Festa de la Flama. El 2017 és el primer any que un grup d’alaroners va a cercar el foc de la Flama del Canigó i la duen a Alaró per fer l’acte de rebuda. Des de 2019, la delegació local de l’Obra Cultural Balear (OCB) assumeix l’organització de l’acte.

*Font: Inventari del Patrimoni Cultural Inmaterial del Consell de Mallorca